Tot just clarejava quan et vas despertar, vas sortir del llit i vas córrer cap a l’habitació dels pares.
Allí hi havies deixat, la nit abans, la safata amb pa sec i aigua pels camells.
Encara anaves descalça quan vas entrar corrent a l’habitació, vas anar directe al balcó, i..., la nina era allà, amb trenes, llargues, com les teves, les que la mare et feia cada matí.
Una nina
que obria i tancava els ulls, que plorava, i que tu bressolaves.
Una nina
que vesties i desvesties, que pentinaves i que, dins el seu cotxet tu la passejaves.
Una nina
que duies a dormir, al seu llitet.
Una nina
que escoltava els contes que li contaves.
Una nina,
la que et van dur els Reis Mags quan tu encara creies en ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada