La darrera llum del dia s’esmuny entre les parets dels edificis que envolten la petita eixida de la casa.
A dins, poca claror, només la que, tot esvaint-se, entra per la finestra, i la que, des de la llar de foc, envaeix els teus somnis.
De fons la música, la que sona des del “tocadiscos”, i la que neix de les espurnes del foc que crema els tions; ambdues t’acompanyen en els teus silencis, en els teus records.
Records ja llunyans, però la seva petjada resta en el teu ser, i amb un somriure els fas presents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada