Va ser una de les primeres pel·lícules que
vas veure: un senyor, amb un barret màgic, caminava per damunt de l’ala d’un
avió, vas seguir la història, no et vas deixar escapar ni un detall. El barret,
màgic, solucionava qualsevol entrebanc. Ai renoi! Aquest barret sí que valia
la pena, podia solucionar allò que t’amoïnava tant, allò que et feia estar
trist, i enfadat!, sí senyor!
No faltava gaire perquè arribessin els reis,
també mags, la solució era a tocar. No vas dubtar ni un instant, sabies què
volies, i els reis, de ben segur que ho tindrien, i t’ho deixarien al balcó,
damunt la safata, la que havies preparat amb pa i aigua per als cavalls.
Vas dormir molt de pressa, per poder-te despertar
ben d’hora. I així va ser, vas córrer cap al balcó, vas mirar la safata..., i
el que tu esperaves, no hi era. Els reis no t’havien deixat el barret màgic... Vas mirar la mare, li
vas preguntar..., i et vas entristir.
