Una nina

Tot just clarejava quan et vas despertar, vas sortir del llit i vas córrer cap a l’habitació dels pares. 

Allí hi havies deixat, la nit abans, la safata amb pa sec i aigua pels camells. 

Encara anaves descalça quan vas entrar corrent a l’habitació, vas anar directe al balcó, i..., la nina era allà, amb trenes, llargues, com les teves, les que la mare et feia cada matí. 

Una nina 

que obria i tancava els ulls, que plorava, i que tu bressolaves. 

Una nina 

que vesties i desvesties, que pentinaves i que, dins el seu cotxet tu la passejaves. 

Una nina 

que duies a dormir, al seu llitet. 

Una nina 

que escoltava els contes que li contaves. 

Una nina, 

la que et van dur els Reis Mags quan tu encara creies en ells.

Fosquejant

Tot just fosqueja. 

La darrera llum del dia s’esmuny entre les parets dels edificis que envolten la petita eixida de la casa. 

A dins, poca claror, només la que, tot esvaint-se, entra per la finestra, i la que, des de la llar de foc, envaeix els teus somnis. 

De fons la música, la que sona des del “tocadiscos”, i la que neix de les espurnes del foc que crema els tions; ambdues t’acompanyen en els teus silencis, en els teus records. 

Records ja llunyans, però la seva petjada resta en el teu ser, i amb un somriure els fas presents.