Passejaves prop de la platja, les palmeres i el cant dels ocells t’acompanyaven al llarg del passeig. Feia calor. Més enllà se sentia la remor de la quitxalla. De tant en tant, la seva cridòria t’arribava tot distreient-te del teu pensament.
La pilota ha arribat a la porteria, “gooooool” has cridat, ha estat un gol clar, el partit ha estat guanyat per aquest gol que has marcat, ara tots els jugadors del teu equip venen a felicitar-te, i tu, per un moment, et sents important.
Plou.
El record d’aquell gol s’esvaeix. No queda cap més remor que la del mar rebent les gotes de la pluja, i tu, tot moll, comences a caminar amb l’ajut del bastó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada